Vida finita?

Quan et fas gran, comencen els plantejaments de vida més transcendents. Aquests només tenen lloc després d'haver pres moltes decisions, d'haver-nos equivocat i redirigit el rumb de les nostres vides. I és que hi ha tantes preguntes a respondre.. Ja de jove se'ns planteja a què ens volem dedicar (bastant absurd en l'adolescència, quan en prou feines inicies el camí d'autodescobriment), treballo o estudio, parella o no, on viure, que si fills... La veritat és que tots anem fent amb més o menys certesa en les respostes.

A molts ens passa que quan les decisions anteriors ja han agafat forma en un estil de vida amb què vivim, i amb els anys que se sumen, amb l'experiència i la maduresa que aporta tot lo viscut, és quan deixem pas a preguntes més filosòfiques, de cerca de sentit. I potser no és l'edat, de fet, perquè de de nens, més lliures, menys ofegats amb responsabilitats, més oberts a imaginar, és quan no deixem de fer-nos preguntes: Mama/papa, i perquè això és així?? Segur que us sona!

Fa poc, en uns tallers a les escoles per a nens de cicle mitjà on parlem de la Vida i la Mort, vam generar l'espai perquè des de la llibertat de ser, tot i condicionats per les creences culturals, socials o familiars, sorgissin les inquietuds més innocents, pures i personals de cadascú: Què hi ha després de la mort? Hi ha un altre món? Com serem? Tindrem records? A qui trobarem? Tornarem?

I és que són petits filòsofs, que com nosaltres, els "grans", tenim moltes preguntes i poques respostes, però de sempre, la curiositat humana, el voler saber i anar més enllà, és el motor que ens fa evolucionar.

Ara iniciem un bon cicle, és un bon moment per a la Humanitat, per deixar anar el que ens ha servit fins ara i atrevir-nos a anar més enllà, contemplant amb una mirada més àmplia qui Som de forma més completa. Que grans i petits, continuem preguntant, qüestionant, compartint inquietuds per avançar i expandir la Consciència de qui som!