Jo només compleixo ordres

Aquesta és una carta per a la reflexió, des de la llibertat individual, des de l'escolta del propi sentir i des del respecte cap a l'altre que uns pares van dirigir a uns càrrecs de Sanitat i Educació, per convocar les consciències humanes a discernir:

"En aquests moments, d’intensitat personal i col·lectiva, ens trobem com a mare i pare en una situació el més surrealista possible. No volem estendre’ns massa perquè tu que l’hagis de llegir, no hagis d’invertir gaire estona del teu temps (preuat com el de tots) a escoltar a una família que ni coneixes i, potser, de la qual no t’interessen gaire els seus problemes.

De fet, de problema no en tenim cap. Estem sans, contents, feliços d’on estem i també de tot el que ens ha ensenyat aquesta “magnífica” situació mundial que tots hem alimentat. I diem que estem contents perquè per nosaltres ha sigut un gran aprenentatge: hem après a escoltar-nos a nivell individual, a escoltar els altres i el més important, a treure les nostres pròpies conclusions. I aquest guany no és momentani. Això ja està en nosaltres per sempre.

I perquè t’ho fem saber? Doncs, perquè coneixent el funcionament del sistema i el que implica formar-ne part, hem decidit qüestionar, utilitzar el sentit comú i connectar amb el nostre coratge o autoritat interna. Aquesta coherència ens porta a estar molt lluny del criteri que vosaltres sosteniu, tant en l’àmbit educatiu com sanitari.

Hem llegit molt, ens hem informat i si... tenim opinió pròpia (no gaire ben vist avui dia, ja t’etiqueten gratuïtament a la primera, què hi farem!) La pena és que aquesta opinió no coincideix amb la que ens imposeu i això, és el que ens fa escriure aquestes paraules.

Com a pares, si una cosa volem per als nostres fills, a part d’estimar-los (com tothom), és ensenyar quins són els valors que per nosaltres són la base de l’ésser humà: el respecte, la llibertat, la seguretat i l’estima. I per ensenyar, com bé sabeu, un ha d’intentar ser model d’això (intentem que així sigui!) i mostrar coherència entre el que prediquem i el que fem.

A la nostra filla d’ESO, pel vostre criteri (educatiu i sanitari) no se la deixa entrar a l’escola, de fet se li prohibeix i, per respecte a l’escola on va, als que en formen part i evitar deixar-los entre l’espasa i la paret, hem acordat no portar-li. Però entenent que esteu actuant de manera totalment il·legal, amb un protocol sense base legal (només és recomanació i no està recolzat per cap llei) i aplicant criteris sanitaris sense sentit. Algun dia, segurament, tot això passarà factura.

La castigueu, segregueu, exposeu a ser diferent i a més amb dades sanitàries que compartiu entre vosaltres (Salut i Ensenyament) que queden evidenciades pel fet que la obligueu a quedar a casa.

I tot, per una decisió que hem pres com a pares, lliurement, amb consciència i criteri propi, perquè alguns coneixements potser també podem tenir i no necessitem que constantment sigui l’autoritat externa, que sempre pel nostre bé (ironia), ens digui el que hem de fer.

Ella està sana i se la confina per una decisió que és lliure (la vacunació no és obligatòria). Està sana i potser més immunitzada de forma natural que els que us ompliu la boca que esteu immunitzats perquè sabeu que el que us heu injectat NO immunitza, però utilitzeu el llenguatge en funció dels vostres interessos. A més no li oferiu la possibilitat que una prova negativa validi la seva salut, com si passa als vostres “immunitzats” i se l’obliga a un confinament. Continuo amb totes les incoherències que esteu permetent que s’apliquin i de les quals formeu part, emparant-vos en que esteu complint ordres?

A nivell jurídic, podria llistar tot el que esteu incomplint des de la Constitució, però seria llarg i pesat. A nivell sanitari, també podria afegir un annex amb tots els estudis que tiren per terra tot el que esteu aplicant. I el més trist, és que em dirigeixo a gent que treballa a Salut i Educació, on se suposa que preval la vocació, uns per a que les persones estiguin sanes i els altres, per a que tots els infants, sense discriminació de cap tipus puguin rebre l’educació que es mereixen.

De fet, però, més enllà de la llei, preval, la moral i la consciència. Els humans som lliures per naturalesa i les lleis estan per regular aquesta llibertat, per evitar que atempti contra la dels altres. Em fa gràcia el criteri com l’apliqueu! Hem de tenir en compte, que la llei està feta per humans i si no ens falla la memòria amb la llei a la mà s’han comès i es cometen veritables injustícies. No cal recordar barbaritats que tots tenim presents. Falta de llibertats a Xina, la segregació racial als EUA, la castració química homosexual al Regne Unit, tot això va ser possible “gràcies” a lleis aprovades en dictadures i, sí, també en democràcies. I tot això és possible, per múltiples còmplices que miren cap a l’altre costat.

Gràcies per obrir-nos els ulls. Tot són paraules i bona fe, però que a ningú li toquin el lloc de treball, el puguin senyalar per ser diferent i pensar i actuar per ell mateix. Deu valer més la pena perdre la integritat personal i la coherència interna, perquè sinó, no ho entenem. O només ens ho podem explicar perquè com a societat, estem morts de por per tantes coses, que només estem pendents de respondre al que s’espera de nosaltres, sense pensar si el que aplico és coherent i respon a QUI SÓC realment.

Això explicaria que actueu exculpant-vos de la vostra responsabilitat (també en tens perquè formes part d’aquesta roda perversa), és el que ens diuen que he de fer, jo no vull problemes, no vull sortit esquitxat.. ningú vol la responsabilitat de ser el valent que porta la coherència, responsabilitat social i valentia per construir des de cadascú la humanitat, la societat que volem ser, oberta, lliure i respectuosa.

A vegades ens preguntem si les consciències estan tranquil·les. Segur que hi ha de tot, això deixem-ho al lliure albir individual i a justícia “divina”.

Nosaltres apostem per persones de veritat, íntegres, sense por, que són capaces de fer prevaldre els drets i les llibertats per sobre d’un sistema corrupte que només respon a determinats interessos. Això sí, apostem fer-ho sempre des del educació i poder-nos mirar els ulls per parlar malgrat les discrepàncies, perquè d’això va la llibertat, no? Ens omplim molt la boca d’aquesta paraula, però em poc contingut.

Gràcies pel teu temps si has arribat fins aquí. Cadascú que faci les seves pròpies reflexions i avaluacions personals. A nosaltres, com humils pares, no ens pertoca. El que sí ens toca ara és dir prou i expressar el nostre rebuig davant aquesta situació irracional que se us en va de les mans i amb la que contribuïu, des de la falsa solidaritat, a normalitzar escenaris d’una societat distòpica, antidemocràtica i autoritària"

" L'excel·lència moral és resultat de l'hàbit. Ens tornem justos fent actes de justícia; temperats, realitzant actes de temprança; valents, realitzant actes de valentia" Aristòtil