Ser pares, Kahlil Gibran i l'Astrologia

"Tus hijos no son tus hijos, son hijos e hijas de la vida

deseosa de si misma.

No vienen de ti, sino a través de ti y aunque estén contigo,

no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,

pero no tus pensamientos, pues,

ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos, pero no sus almas,

porque ellas, viven en la casa del mañana,

que no puedes visitar ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,

pero no procures hacerlos semejantes a ti

porque la vida no retrocede, ni se detiene en el ayer.

Tu eres el arco del cual tus hijos

como flechas vivas son lanzados.

Deja que la inclinación en tu mano de arquero

sea para la felicidad."

Kahlil Gibran

---

Fa temps quan vaig llegir aquest poema, recordo que em va colpir, però també em va fer reflexionar. Finalment vaig comprendre que vivia en la il·lusió de parlar de les meves filles (o les nostres, tan se val).

L'etiqueta de mare (o pare) inclou una responsabilitat en lletra petita que exigeix estar a l'alçada de les necessitats i saber acompanyar aquest nou ser que apareix a la nostra vida.

Sense saber com, guiant-te pel cor i la intuïció fas camí al seu costat donant el millor de tu. I si apareix un segon o tercer o més germans, la complexitat augmenta perquè el que et serveix per un, ni molt menys és útil per l'altre. I n'anem aprenent, com tants d'altres han fet abans que nosaltres..

I un bon dia començo a interessar-me per l'astrologia. L'univers, planetes i estrelles m'ha apassionat des de petita, quan els reis, molt atents, ja em portaven llibres d'astronomia. De gran entenc la connexió entre les dues disciplines, inseparables fa anys, donant-se l'esquena actualment.

Encuriosida em submergeixo a aprendre l'astrologia, no predictiva, sinó Astrologia per a l'Autoconeixement. Observo la meva carta natal per comprendre millor qui sóc. I aprenc una mica més de mi i em relaxo.. Entenc moltes coses, ara!

I com no, dono una ullada a les cartes de les meves filles, amb molt respecte i cura, entenent que elles no són meves (ja m'ha quedat clar) i que venen a viure unes experiències vitals. I que estarem al seu costat per acompanyar-les en tot el que es vagin trobant.

I de què em serveix conèixer la seva carta?

Doncs m'ajuda a comprendre-les millor, a entendre quin és i com gestionen el seu món emocional, a veure que són dues flors diferents i que el seu futur dependrà d'elles i de les seves eleccions. I com més un es coneix, més conscient pren les decisions i això et permet fugir dels patrons inconscients que portem tots incorporats.

TIP: sempre fer la lectura de la carta natal dels fills des d'una mirada conscient, oberta, amorosa, respectant el que ve a ser, sense dirigir ni projectar les frustracions i desitjos dels adults.