I el temps (no) s'espera..

Agafo aire i sembla que la inhalació es fa més llarga, tanco els ulls i m'oblido de mi. Apareix un món ampli, lleuger i infinit que m'expandeix internament, com quan s'obren les portes de bat a bat, però cap endins. Desapareixo per moments, em fusiono, ja no hi ha límits, només un Tot calm, quiet, neutre.

Amb el rellotge tot són presses, córrer darrera una pastanaga inabastable que no s'atura .. Aquí no cal anar ni arribar ni aconseguir, només Ser, en una entrega total, innocent que no busca ni espera.

Exterior o interior, amb temps o sense, la realitat és construeix des d'on es viu. Invoco serenor, calma i em rendeixo. Obro els ulls. No sé quan temps ha passat perquè en aquest univers intern, ni Cronos existeix.

Els sentits s'activen, les portes s'obren cap a fora i apareix un somriure. Alguna cosa em reconforta, com el record mig esborrat d'un viatge, d'haver mig somiat i que em deixa una sensació de pau inmensa.

TIP: Prova de fer un viatge cap a dins, sense buscar ni esperar i potser ho trobes Tot.