A casa i cap endins

Si algú ens hagués dit fa aproximadament un mes que el món es pararia (per alguns) i que la majoria estaríem confinats a casa, segur, segur que no ens ho haguéssim cregut! Mira que m'agrada la ciència ficció i imaginar guions impossibles, però la veritat és que ara, la realitat és sorprenent. No hi ha matí que no em vingui al cap la paraula "surrealista" quan obro els ulls i torno al confinament o dia de la marmota. És veritat que per a molts professionals i de molts àmbits, és un moment de plena dedicació i diària adaptació, a qui agraeixo, com la majoria, el seu treball. Si observo els que estem confinats, els de casa, els veïns i a mi mateixa, és un altre treball el que fem: resignació, frustració o bé calma i adaptació.

A casa, aquell lloc al que dediquem tanta energia per construir i que potser gaudim tan poc, ara és el nostre refugi íntim i segur. És el moment de reconnectar amb la teva casa i també amb la teva llar interior, personal, per posar llum als racons foscos, per obrir finestres i ventilar amb aires nous i nets.