Tu

Fa temps que t'observo, primer amb curiositat i després amb tendresa serena. Sóc prudent, no em vull acostar massa, perquè sé que com una flor, et pots tancar.

Et miro els ulls i més enllà de tu, més enllà de qui tu veus al mirall, et veig amb tota la teva grandesa i valor. M'entristeix que el teu mirall no reflecteixi el mateix.

En algun racó dins teu, suposo que algú reclama a crits poder ser, poder sorgir i expandir-se en total plenitud, però li costa desprendre's de la màscara tan curosament treballada amb els anys, forjada amb el que s'esperava de tu.

Només et desitjo des del cor, que et permetis ser una mica més tu, deixant d'alimentar el personatge i mostrant qui realment ets. Estima't, posa límits, respecta't.. perquè d'això va el joc de la Vida!

Crec que tots tenim el dret que et comparteixis amb nosaltres, deixa't veure com fas en comptades vegades i així podrem gaudir-te i mirar-te amb ulls brillants. El que tu ets és perfecte i autèntic.

Saps de qui parlo, no? Si, parlo de Tu.